Sóc el ventríloc: l’àngel caigut filldeputa que et distorsiona la memòria i t’adultera la voluntat. Mira’m: tinc dents a l’estómac, escates al cor i espines al cony. Sé traduir els crits dels peixos. Construeixo maquetes de ciutats inexistents per jugar a fet i amagar amb tu mentre plou mercuri. Però tot això t’ho explicaré més endavant, noi, abans que s’abaixi el teló.
[@more@]
M’agraden els ganivets, però de vegades em fan por 😉