Plomada, espellada i desossada. Desproveïda de qualsevol artifici. Reduïda a la mínima essència. Com una víscera acabada d’extirpar. Encara calenta a les mans. Provocant angúnia o bé fascinació. Sigui com sigui, cop de puny a l’estómac.
[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
Si fora solament una víscera…!
Trapezista, molt d’acord amb la fotografia i definició que fas de la poesia. La de V. A. Estellés o Joan Brossa és exactament com la definieixes.
Felicitats pel bloc!
Sí noi, i mira que costa d’entendre, això, en el nostre dogmàtic món literari!
Tenim tant carnerià pel món, tant trapezista del vers, tant malabarista amb les paraules (i amb poca traça)…
«Cap déu no dicta l’art,
sinó la víscera.
No hi ha res més
enllà de la carnassa.»
(Laia Noguera).
Grandiosa la cita de Cururella-Jorba. El seu «nuar» és excepcional (el dec haver comprat i regalat 3 o 4 cops), i és un exemple fabulós d’aquesta poesia de la que parles.
Només l’he trobat a «la Central»… Tots 3 cops.
És una putada perquè trobar-lo emociona, l’emoció dura uns dies i vols compartir-la, el deixes en un rampell estúpid i ja l’has prou…
Només l’he trobat a «la Central»… Tots 3 cops.
És una putada perquè trobar-lo emociona, l’emoció dura uns dies i vols compartir-la, el deixes en un rampell estúpid i ja l’has prou…
ups! [engullo saliva]
[jo sóc també la trapezista del fotolog] més clar? o hi ha un altre trapezista?
espero que el 2007 estigui ple de poesía y música per acompañar tots els teus somnis…
una abraçada