Atles de la memòria

 
Compro un exemplar de l'Atles de la memòria per fer un regal. Com que pago amb targeta, la llibretera s'adona que el comprador i l'autor del llibre som la mateixa persona. Així és que es crea com un silenci, com una mena de pausa en el temps.
 
Aleshores em vénen ganes de deixar anar:
 
– És que si no el compro jo, no el compra ningú.
 
Però al final no ho faig. Deso el tiquet a la cartera, agafo la bossa i me'n vaig.
 
 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Atles de la memòria

  1. raquel diu:

    Guaita si en deus haver regalat, que ja no te’n quedava ni un a casa! Jo el vaig comprar…

  2. ester diu:

    Es va quedar im – pressionada Òscar!!! Pot ser volia que li’n dediquessis un !!!
    1 sito

    ster

  3. ester diu:

    Ja,ja,ja !!! Discrepo totalment !!!!!!!!!!!!!!
    És un llibre molt ,molt, però que molt recomanable !!!

Els comentaris estan tancats.