Sóc el ventríloc

 
Sóc el ventríloc: l’àngel caigut filldeputa que et distorsiona la memòria i t’adultera la voluntat. Mira’m: tinc dents a l’estómac, escates al cor i espines al cony. Sé traduir els crits dels peixos. Construeixo maquetes de ciutats inexistents per jugar a fet i amagar amb tu mentre plou mercuri. Però tot això t’ho explicaré més endavant, noi, abans que s’abaixi el teló.
 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Sóc el ventríloc

  1. matahari diu:

    M’agraden els ganivets, però de vegades em fan por 😉

Els comentaris estan tancats.