El ventríloc

És la música que rebota dins el cap del suïcida.

És la mà que reconforta el ludòpata.

És el vertigen que desequilibra el trapezista.

És la veu que em turmenta i la que em dicta la poesia.

No puc viure amb ell. No puc viure sense ell.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.