Un conte i tres blogs: Punxada d’amor

Aquesta iniciativa consisteix en penjar en tres fragments el conte titulat Punxada d'amor, de Jesús M. Tibau, inclòs al recull Postres de músic, editat per Empúries i guanyador del 39è Premi Marian Vayreda. Atès que està ambientat al món del circ, el conte es penjarà en tres blogs alhora: el primer fragment es troba a "Bloc al circ" http://blocalcirc.blogspot.com, el segon al blog "Tens un racó dalt del món" http://jmtibau.blogspot.com, i el tercer i últim al blog "El vertigen del trapezista" http://elvertigen.bloc.cat. Tots tres esperem que us agradi aquesta iniciativa de saltar de blog en blog com en un trapezi.

El mestre de cerimònies demana silenci: avui, l’artista intentarà un repte nou, un més difícil encara que deixarà parats tots els presents. L’ajudant entra a la pista i, amb un reverència no mancada de teatre, li entrega una espasa. Sosté l’arma amb les dues mans, com una relíquia venerada, i l’ensenya al públic que, incrèdul, comprova la duresa i el tall afilat de la fulla. La pista queda a fosques, il·luminada només pel focus que l’apunta. Busca amb la mirada l’Eva: no la troba. Després fa un senyal al director d’orquestra que ordena l’inici d’un redoblament suau. Creix l’emoció. Amb un gest melodramàtic aixeca el cap mirant el cel. La punta de l’espasa és a la boca, l’acer llueix a l’impacte dels focus  i lentament, com una lluna que es pon, s’endinsa. Un silenci de marbre creix, flota i s’escampa per tota la pista. Llavors, de reüll, darrere el teló, la veu. És Eva, abraçada a Totó, el clown del circ, abstreta del món i amb el vermell del somriure del pallasso escampat a les galtes. La punxada que sent i el mata, és d’amor.

[@more@]

Tweet