L’escriptor com a profeta

De vegades ens anticipem als esdeveniments. L’any 2003 vaig escriure un conte bastant sòrdid amb encontres sexuals entre homes en lavabos públics. El conte acaba així:

la mateixa veu que em recorda que a molts lavabos públics dels Estats Units hi ha els anomenats glory holes, uns forats fets als plafons que separen els diferents vàters, a mitja alçada, comunicant-los de forma que l’usuari pugui introduir-hi la cigala a fi i efecte que el seu veí l’hi peli o l’hi xucli amb total discreció, lamentant-se que fins que algú no importi aquesta moda hauré de resignar-me a veure’ls la cara, recomanant-me que, mentrestant, tanqui els ulls i utilitzi la imaginació, que faci veure que el iaio que m’està descordant la bragueta és, en realitat, la tia més bona del món, repetint que, sobretot, respiri per la boca, que respiri per la boca per tal de no sentir aquesta pudor que ho impregna tot i que no s’esvaeix mai.

Com deia, de vegades ens anticipem als esdeveniments. L'altre dia, tot llegint l’Avui, vaig poder comprovar-ho de nou.

 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.