No és cap secret que la majoria dels premis literaris (importants) estan dats i beneïts. I dic "la majoria" perquè l'any passat vaig poder comprovar de primera mà que encara en queden alguns de transparents, d'aquells que busquen la qualitat literària en comptes de l'èxit comercial de l'obra guanyadora. I és que l'any passat, juntament amb una altra persona, vaig fer de lector en la pre-selecció de les novel·les que s'havien presentat a un premi literari dotat amb 21.000 euros.
Us puc assegurar que no vaig rebre cap mena d'indicació per part dels organitzadors a l'hora de valorar les novel·les que em va tocar llegir. Ho vaig fer amb total llibertat i independència, amb l'atenció que es mereix el producte de l'esforç de tot escriptor, amb el rigor amb què m'agradaria que llegissin els meus textos quan sóc jo el que aspira a un premi literari.
Doncs bé, la novel·la guanyadora ja és a les llibreries. Veient-la damunt de la taula de novetats, se'm fa estrany pensar que, possiblement, jo vaig ser la primera persona que la va llegir.
[@more@]
