Hi ha flors que s'obren a la pluja àcida.
Hi ha un bededéu i un maldedéu.
Hi ha totdéu (i totelquesigui i totelquecalgui)
acaparant-nos
i tots els demés que falten.
Hi ha el monòleg de les ciutats autistes
per acabar d'enfarfegar, d'adobar-ho i d'arreglar
un silenci emmordassat.
Hi ha hiverns que han perdut la bufanda.
Hi ha més d'un estornell llegint un llibre
en una branca de la filologia.
Hi ha carnissers de metàfores
fent el mondongo de les síl·labes.
Francesc Gelonch. Fragment del poema "Hi ha".
[@more@]
