Coia m’envia un fragment de la pel·lícula “El lado oscuro del corazón” amb versos de Mario Benedetti com a música de fons. I això em fa recordar uns poemes de l’escriptor uruguaià llegits gairebé a cau d’orella. Recordo l’escena, i que el cor li sonava tan fort com les paraules.
I en acabat, inevitablement, penso en un conte inoblidable de Benedetti. Un relat molt curt, curtíssim. Una història que reflecteix a la perfecció el conflicte de l’individu quan els camins són divergents:
"Los detuvieron por atentado al pudor. Y nadie les creyó cuando el hombre y la mujer trataron de explicarse. En realidad, su amor no era sencillo. Él padecía claustrofobia, y ella, ágorafobia. Era sólo por eso que fornicaban en los umbrales".
[@more@]
genial
un difícil equilibri. gràcies per la visita i pel comentari 🙂