Desenganys

He tingut tants desenganys amb les novel·les que de vegades tinc la temptació de no llegir-ne més. Si ho fes, però, mai no descobriria llibres com ara Ayer no te vi en Babilonia, d'António Lobo Antunes. I això seria imperdonable.

A la pàgina 24, un dels personatges recorda el suïcidi de la seva filla, que es va penjar d'una pomera als 15 anys:

vi las mariposas, centenares de mariposas y no solamente blancas y azules, de varios colores, centenares de alas contra el manzano, no olas, alas, no piedras que me apetecería besar al reencontrarlas, sentirlas en la palma, acercármelas a la mejilla, alas, mientras avanzaba alas, mientras llamaba a mi hija alas, no una cuerda gruesa, aparte que no teníamos cuerdas, teníamos guitas y cintas de paquetes en el cajón de la tintura de yodo, de las tenazas y de las llaves de muebles que ya no teníamos en una cajita de aluminio porque nunca se sabe, la cajita proclamaba Betún Parisiense con un botín reluciente en la tapa, podía seguir horas sin fin describiendo la cajita con el propósito de tardar en decir lo que es inevitable que diga y mi boca se niega, mi cabeza se niega, toda yo me niego

 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Desenganys

  1. caterina diu:

    És un fragment molt dur però al mateix temps molt bell. No coneixia aquest llibre però agaf nota com a lectura per als pròxims mesos 😉

Els comentaris estan tancats.