Descobreixo la poesia de Carles M. Sanuy. I hi detecto curiosos ponts. Així, per exemple, a EL VOL DE LES GAVINES:
Podries veure
encara el vol encès
de les gavines
contra els miralls gebrats de riu
hissar
de nou l’esguard cap a la boira i caure
finalment abatudes
com un farcell
clivellades pel fred.
Però els teus ulls no miren
sinó el corrent
que s’endevina sota el gel maldant
per sobreviure
la raó persistent
de l’aigua contra els marges massa abruptes
de la teva memòria.
[@more@]
