L’experiència li ha ensenyat, a Sir Matthew, que abans d’instal·lar-hi tots els estris de filmació és aconsellable mantenir una breu xerrada amb el cap de la tribu a fi de bescanviar salutacions i bons propòsits. Malgrat que no és la primera vegada que els guaranaus reben una visita com la d’avui, aquest gest de cortesia inicial, a més, servirà per tranquil·litzar els indis més joves quan es vegin rodejats de trípodes, càmeres i cables.
Forma part de l’expedició un intèrpret el nom del qual, Xuxué, volgué l’atzar que signifiqués “canoa entre les dues riberes del riu”. De fet, tota la seva existència podria ser considerada com un cúmul de casualitats. Acollit de petit per uns jesuïtes irlandesos després que unes escaramusses tribals assolessin el seu llogarret i n’exterminessin tots els habitants, Xuxué cresqué entre les Bíblies i els salms dels seus barbuts salvadors. Però quan aquests, al seu torn, periren com vulgars piranyes –travessats per les fletxes dels huamanaus–, i la precària construcció en què habitaven i pregaven quedà reduïda a cendra, Xuxué vagarejà per la jungla durant setmanes fins a ensopegar amb el campament de Sir Matthew i els seus col·legues de la universitat. Els antropòlegs anglesos, meravellats per les destreses lingüístiques del guaranau, no trigaren a oferir-li un sostre (si bé de lona) i un puntual plat de menjar. I és que la seva feina, d’ençà d’aquell dia, ha esdevingut fonamental.
[@more@]
