Les Borges del Camp, 22 d'abril de 2007.
D'esquerra a dreta,
Noemi diu:
Prohibeix-me el teu nom i no tornaré a pronunciar-lo.
No el mormolaré, a soles, musicant-lo,
ni escoltaré el vent quan -insidiosament-
vingui a repetir-me'l
d'esquitllentes, per sota les portes.
Montse diu:
Els seus ulls sobreeixien blau pertot arreu. Davant seu, el blanc de la sorra es convertia en una gamma cromàtica de blaus perfectes. Passant pel blau cel, el turquesa, fins a morir al blau marí. Cristal·lins de blau li anaven i venien per dins el cervell.
Òscar diu: el poema 5.
Fina diu:
Saps què et falta per jugar,
divertir-te i no parar?
Unes pedres de passera
que travessen la riera.
Si saltant les pots passar
sens mullar-te o trontollar,
l'altra riba guanyaràs
i de nou començaràs.
Si saltant les pots passar…
Cinta diu:
Pensar a dir la mar
és pensar o dir cabell,
incansablement arrissat,
arrissada mar;
cabell o mar
tenir la mar
tenyir de vermell,
vestit de llarg,
ensalivar les mans,
de cabell,
de vermell,
incansablement.
MOLTES GRÀCIES PER UN DIA INOBLIDABLE
[@more@]
