sóc el ventríloc: l’àngel caigut filldeputa
que et distorsiona la memòria i t’adultera la voluntat
mira’m:
tinc dents a l’estómac, escates al cor i espines al cony
sé interpretar els crits dels peixos
construeixo maquetes de ciutats inexistents
per jugar a fetiamagar amb tu mentre plou mercuri
però tot això t’ho explicaré més endavant, noi, abans que s’abaixi el teló
o sigui que, mentrestant, escolta la meva veu d’heura
escolta-la i transcriu-la
fins que les meves paraules es dilueixin en les teves i s’hi confonguin
i no sàpigues distingir-les
escolta-la i transcriu-la
fins que les meves promeses se’t marceixin a les mans
i es converteixin en miasmes
que respiraràs com pols
[@more@]
