Digues una paraula només, amor meu, i cremaré aquest poema a l’aigüera de la cuina juntament amb les fotos i totes les bagatel·les que vam atresorar. Faré una foguera de la nostra història, la reduiré a un remolí de cendres que embussarà les canonades (de la memòria). Fingiré que mai no vaig conèixer-te. I mentre el llot dels records es va dipositant al llit de l’oblit, et prometo, amor meu, que no escoltaré com el mar murmura el teu nom amb aquesta nitidesa inquietant.
Poema guanyador del Premi de Poesia La Catalana de Lletres 2003.
[@more@]
M’agrada com tractes el tema en aquest poema en prosa, un format no sempre fàcil.
Enhorabona.