—"El llaç de Dalí"? —deixo anar amb perplexitat.
—Sí, tros d'ase —contesta el director, fet una fúria—. Amb dues eles.
I aleshores em llança la revista a la cara. Però abans que caigui a terra, a càmera lenta, sóc a temps d’entreveure uns quants fragments del text que vaig escriure. La descripció del dormitori a dos nivells. La ubicació del llit al nivell superior, de tal manera que el pintor i Gala eren les primeres persones del país que veien sortir el sol cada matí. El paràgraf amb totes les característiques del moble, fins i tots les més irrellevants, recopilades i anotades meticulosament durant la meva estada a Port Lligat. I en acabat el títol del meu article —“El jaç de Dalí”— amb grans lletres vermelles sobre un fons blau, reproduint-ne els colors del cobrellit.
[@more@]
