-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
Arxiu mensual: desembre de 2006
Col·leccionisme
Arreplego objectes relacionats amb els escriptors que m'agraden. Em faig fotos al seu costat: O els demano que em signin els seus llibres: … Continua llegint
Comentaris tancats a Col·leccionisme
Paquet internacional
Paquet internacional. Això és el que deia l'avís d'arribada que vaig trobar ahir a la bústia. Així és que aquest matí he anat a l'oficina de Correus del meu poble per recollir-lo: Efectivament. Era el que suposava: la … Continua llegint
Caputxeta
Ets cant de sirena, planta carnívora, la papallona nocturna que solca el meu insomni. Jo, en canvi, sóc matèria permeable. Sóc el caminant que vagareja, perdut, per les arenes movedisses dels teus ulls. Pobre llop [@more@] … Continua llegint
Comentaris tancats a Caputxeta
T’ho dic
perquè no pots sentir-me perquè t'imagino conduint per altres carreteres perquè cada vegada ets més transparent [@more@] Tweet
M’atropelles
D'acord que no havia de travessar el carrer per allà. Reconec que ha estat una imprudència. I n'assumeixo la meva part de culpa. Però això no et dóna dret a deixar-me així, com un ninot esventrat. Tocat. Ferit. Sagnant perplexitat … Continua llegint
Comentaris tancats a M’atropelles
El meu funeral (2)
Sovint hi penso, en el meu funeral. I me l'imagino a la manera dels funerals anglosaxons, és a dir, un funeral en què els assistents no ploren la mort del difunt, sinó que en celebren la vida (si heu vist … Continua llegint
El meu funeral (1)
Sovint hi penso, en el meu funeral. I me l'imagino com un recital en què algú llegirà la selecció de textos que hauré recopilat per a l'ocasió. Textos meus i d'altri, com ara aquesta "Carta pòstuma": [@more@] … Continua llegint
Comentaris tancats a El meu funeral (1)
Adéu
Hi ha paraules que semblen haver estat escrites per (a) nosaltres. Darrerament no paro d'escoltar (i sentir) Se va, se va, se fue. Una altra cançó per al meu funeral. Con el anhelo dirigido hacia tiyo estaba sólo, en un … Continua llegint
Comentaris tancats a Adéu
El ventríloc va parlar
I va dir: Esgarrapa't, furiós. Arrenca't la pell a tires i descobreix el cos que put a sota. Però no te'n desfacis, dels encenalls. Conserva'ls ben a prop, per quan hagis de reinventar-te. Així és que em reinvento. Em reordeno, … Continua llegint