Ajuntar poesia i quotidianitat no és gens fàcil, ja que corres el risc de quedar-te a la superfície, produint poemes estèrils.No és el cas d'Ester Fenoll, ni del seu Esmorzar perfecte. I és que els poemes que el componen tenen, segons el meu parer, una gran virtut: s'endinsen sota l'epidermis del lector i s'hi belluguen. La poeta ens diu que rere la rutina hi ha sentiments i poesia. I ens obliga a aturar-nos per parar orella.
D'esmorzars, n'hi ha de perfectes i d'imperfectes. De poemaris, també. I aquí en tenim un bon exemple. L'Esmorzar perfecte, d'Ester Fenoll: un llibre altament recomanable.
[@more@]
