Compro un exemplar de l'Atles de la memòria per fer un regal. Com que pago amb targeta, la llibretera s'adona que el comprador i l'autor del llibre som la mateixa persona. Així és que es crea com un silenci, com una mena de pausa en el temps.
Aleshores em vénen ganes de deixar anar:
– És que si no el compro jo, no el compra ningú.
Però al final no ho faig. Deso el tiquet a la cartera, agafo la bossa i me'n vaig.
[@more@]
Guaita si en deus haver regalat, que ja no te’n quedava ni un a casa! Jo el vaig comprar…
Es va quedar im – pressionada Òscar!!! Pot ser volia que li’n dediquessis un !!!
1 sito
ster
Ja,ja,ja !!! Discrepo totalment !!!!!!!!!!!!!!
És un llibre molt ,molt, però que molt recomanable !!!