Un gest de no res i deixaràs de patir.
Així de senzill.
Únicament cal un xic de coratge al principi.
Després respires fondo, t'aferres a algun record
agradable per tal d'aturar
el curs dels pensaments negatius
i ja està.
ATLES DE LA MEMÒRIA

[@more@]
Un gest de no res i deixaràs de patir.
Així de senzill.
Únicament cal un xic de coratge al principi.
Després respires fondo, t'aferres a algun record
agradable per tal d'aturar
el curs dels pensaments negatius
i ja està.
ATLES DE LA MEMÒRIA

[@more@]
Unes paraules precioses (una cosa tan senzilla i al mateix temps tan complicada), i la foto una meravella, amb molta força i sentiment. M’encanta! 😉
A vegades les coses que semblen més senzilles són les més complicades. Però amb imatges i poesia entren millor al cor de les persones que les necessiten.
M’agrada el teu poema
Carme