No va ser fins molt després que vaig saber qui és el seu oncle i a què es dedica el seu cosí. Tant ell com el seu germà eren persones molt discretes, i suposo que ho continuen sent.
Fèiem excursions per la muntanya o sortíem en bicicleta. Jo envejava la seva forma física. No es cansava mai (o almenys això semblava) i ni tan sols suava quan arribàvem a dalt de tot.
El seu pare també era (i és) un gran aficionat a l'esport de les dues rodes. De vegades ens acompanyava. I quan anàvem a casa seva, ens ensenyava orgullós les fotos que es va fer al costat de Fausto Coppi, Jacques Anquetil i companyia.
[@more@]
