Aniversari (II)

 
No va ser fins molt després que vaig saber qui és el seu oncle i a què es dedica el seu cosí. Tant ell com el seu germà eren persones molt discretes, i suposo que ho continuen sent.
 
Fèiem excursions per la muntanya o sortíem en bicicleta. Jo envejava la seva forma física. No es cansava mai (o almenys això semblava) i ni tan sols suava quan arribàvem a dalt de tot.
 
D'aquí a una setmana el tornaré a veure.
 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.