Ara, malgrat l’oceà que ens separa, és quan la seva presència em resulta més pròxima. Tan pròxima que cada nit puc accedir al seu cervell sense necessitat de bisturí. Passo les meves hores insomnes circulant pels engranatges dels seus pensaments. Salto d’un a l'altre amb facilitat. Sóc testimoni de les seves associacions d’idees, de les seves metàfores i símils, de la seva singular lògica. Assisteixo impotent a la seva conclusió, just en el moment en què descobreix una mata de mala herba a pocs metres del seus peus. I endevino, amb una nitidesa inquietant, les maquinacions que són a punt de gestar-se en aquest cervell, el mateix cervell que jo vaig operar i recompondre.Publicat a Nous relats on line (Empúries, 2001)
[@more@]
