No et giris, collons, que així no hi ha forma de desvestir-te. I no agafis això. Això no s’agafa, ¿entesos? No s’agafa. No n’has de fer res, d’aquest pot de Johnson’s. ¿No veus que el tombaràs i tot el xampú anirà per terra? Vinga, dóna-me’l. Dóna-me’l d’una puta vegada. Porta. M’és igual que ploris. No penso tornar-te’l. Jo no sóc com la mare, que perd el cul per consolar-te i t’ho consent tot. A mi no em prens el pèl. No em mamo el dit, jo. Sé perfectament que fas comèdia. ¿Creus que no me n’he adonat? Aquesta tàctica et funcionarà amb ella, que s’ho empassa tot, però amb mi ho tens magre. Així és que més val que t’estigues quiet. No aconseguiràs res, espeternegant d’aquesta manera. Al contrari. Si no pares de bellugar les cames m’obligaràs a castigar-te, ¿em sents? ¿Vols que et castigui? ¿Vols que et tregui al balcó i abaixi la persiana com l’altre dia, quan no et donava la gana d’acabar-te el puré? ¿No? Llavors coopera una mica. Només una miqueta, cony, que la mare està a punt d’arribar. I si veu que encara ets a la banyera muntarà un ciri monumental. M’esbroncarà igual que si estigués esbroncant una criatura. De Quin remei i altres contes (Cossetània, 2004)
[@more@]
