Cigonyes melangioses
planen sobre les teulades
amb indolència deliberada.
A diferència d’aquell cigne estúpid,
que va aterrar al bell mig de l’autopista
un dia plujós,
(creient que la superfície
brillant que veia a baix
era un riu)
els ocells de mal averany
no s’equivoquen mai.
A diferència d’aquell cigne estúpid
—deia—
les cigonyes sempre tornen
amb branquillons d’arbres pretèrits
al bec,
amb fragments de fusta molsosa
que faran servir
per bastir nius de records
a dalt de tot
dels campanars
de la memòria.
[@more@]
