Lloc: el Jamaica de l'Illa Diagonal. A l'altre extrem de la barra hi ha una dona que escura la tassa de cafè amb la cullereta. I de cop i volta comença a llepar-la. Però no em refereixo a la cullereta, sinó a la tassa. Així, tan tranquil·la, sense manies. Fa lliscar la llengua per la concavitat de vidre amb la perícia d'un ós formiguer. No li importa que me la quedi mirant fixament, preguntant-me què deu fer a la cuina de casa seva si, en un lloc públic, és capaç de fer això.
[@more@]
