Més Vicenç Altaió

M'enfilo amunt, pedalejant, i avall, mans lliures, per un camí de pescadors que porta fins al far. Sofreixo vertigen a cada revolt quan el camí s'aboca, vorejant els penya-segats, al mar esfilagarçat i polvoritzat per una violàcia tramuntana. Suspès al buit, m'arrapo a les formes minerals.
 
 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.