Que el paio que seu darrere meu durant la conferència doni copets amb els peus a les potes de la meva cadira. Que, quan moc la cadira cap endavant, el molt idiota no sàpiga interpretar el meu gest i continuï donant-hi copets.
Que aquest nen faci això.
Que un desconegut remeni el tallat amb insistència, fent dringadissa, quan ja fa estona que el sucre s'ha dissolt.
Que James Blunt, el que canta You're beautiful, escrigui rimes com aquestes i es quedi tan tranquil: "Vaig veure el teu rostre en un lloc ple fins al sostre".
[@more@]
Uf… quin odi aquests personatges de les patadetes a la cadira!!!
si, es cert, lo de les patadetes empipa molt… no crec que siguis l’únic!!
Quanta raó… si està nerviós que es mengi les ungles, quina ràbia que fa!!