I encara tens sa carpa amagada
Dins es garatge de l'amo des pis,
És plena de pols i, a vegades,
Somies tornar a muntar es circ.
Agafes ses xanques i puges
Amb s'esquena a sa paret
I tanques es ulls i voldries
Sentir s'home-bala fer es pet.
I sona de fons un piano.
I tornes a riure, pallasso.
Acròbates i trapezistes,
Mones, lleons i elefants,
I es pròxim bolito que surti
Segur que el penses agafar.
Joan Miquel Oliver
[@more@]
