Un poema de Lurdes Malgrat

El gat se t'ha menjat els ulls

i ara arrossega el ventre

per sobre el dol de les llambordes.

Ets orb

i brames,

no tens ulls, no tens llàgrimes

i constrenys el delit

en un bram de bèstia

ferida.

Amat. (Arola, 2005) 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.