No para de tosir. I per acabar-ho d'adobar, quan la gola li ho permet, el malparit es posa a recitar operacions matemàtiques en veu alta. La seva àvia, que seu davant d'ell, no li diu que a la biblioteca s'ha d'estar en silenci. De fet, no li diu res. Està massa concentrada en el llibrot que llegeix. I passa d'ell. Jo, en canvi, no puc passar-ne. El sento malgrat la música que sona al meu reproductor d'mp3. La seva cantarella se m'ha instal·lat al cervell. La seva tos em desconcentra. Sóc incapaç d'escriure més de dues paraules seguides. La ploma se'm torça. I em surt aquest post enverinat.
[@more@]
Les biblioteques…aaiiixxx, jo ja fa temps que no m’hi puc concentrar! N’hi ha que tussen, altres que xiuxiueixen, fins i tot n’hi ha que canten…increïble
Les biblioteques…aixxx, jo ja fa temps que no m’hi puc concentrar! N’hi ha que tussen, altres que xiuxiueixen, fins i tot n’hi ha que canten! Increïble
i jo que t’entenc! El que passa és que quan és un mateix el que fa soroll, sembla que no molesta tant… 🙂 Salut!
La meva ex-parella, com que no estava acostumat a anar a la bilbioteca, un dia va entrar-hi xiulant! Quina vergonya vaig passar… S’entèn un dels motius pel qual es ex? u_uU