La millor recompensa que pots rebre, com a professor, no és immediata. Ni tan sols no és possible intuir-la al juny. Encara ha de passar molt de temps perquè en siguis conscient.
La millor recompensa que pots rebre, com a professor, és quan un desconegut et para pel carrer i et diu que va ser alumne teu. Desconcertat, has de fer un esforç per ubicar-lo en la teva memòria. Sí, el seu nom et sona. Les seves faccions semblen familiars. Però et resulta impossible recordar en quin institut el vas tenir. A mesura que parleu, vas rescatant detalls d'aquell curs escolar. I aleshores, sense més ni més, el teu ex-alumne deixa anar el títol d'aquella cançó que els vas fer escoltar fa una pila d'anys.
[@more@]
Tranquil, perquè aniré penjant musiqueta… ;D
Ei, Síl, gràcies per la teva nova visita. Tens raó, és una cançó difícil d’oblidar.