I va dir:
Esgarrapa't, furiós. Arrenca't la pell a tires i descobreix el cos que put a sota. Però no te'n desfacis, dels encenalls. Conserva'ls ben a prop, per quan hagis de reinventar-te.
Així és que em reinvento.
Em reordeno, em redefineixo.
I esdevinc trapezista.
[@more@]
i va perdre l’equilibri i al mantenir-se a la corda li van caure tres paraules, li pesaven…
Reinventar-se és el que al cap i a la fi tots acabam fent. Jo estic pensant en que en puc reconvertir.
Suposo que, per poder-te reinventar, primer has de saber qui ets ara. Que hi hagi sort!
gràcies a tu! i sí que pesa l’equilibri… i tant…
costa d’aixecar la paraula fins al seu significat… 🙂