Arxiu mensual: març de 2007

Més Vicenç Altaió

M'enfilo amunt, pedalejant, i avall, mans lliures, per un camí de pescadors que porta fins al far. Sofreixo vertigen a cada revolt quan el camí s'aboca, vorejant els penya-segats, al mar esfilagarçat i polvoritzat per una violàcia tramuntana. Suspès al … Continua llegint →

Comentaris tancats a Més Vicenç Altaió

Els morts (un poema animat de Billy Collins)

[@more@] Tweet

Comentaris tancats a Els morts (un poema animat de Billy Collins)

Norah Jones

[@more@] Tweet

Comentaris tancats a Norah Jones

Tot conduint

escolto una de les falques literàries de Jordi Cervera a iCat fm. Parla del Dia Internacional de la Poesia. Recomana una antologia de poesia brasilera contemporània. En llegeix un dels poemes. Provo de memoritzar-lo:   La meva pàtria és la … Continua llegint →

1 comentari

Pallasso

I encara tens sa carpa amagada Dins es garatge de l'amo des pis, És plena de pols i, a vegades, Somies tornar a muntar es circ. Agafes ses xanques i puges Amb s'esquena a sa paret I tanques es ulls … Continua llegint →

Comentaris tancats a Pallasso

Algunes coses que em treuen de polleguera

Que el paio que seu darrere meu durant la conferència doni copets amb els peus a les potes de la meva cadira. Que, quan moc la cadira cap endavant, el molt idiota no sàpiga interpretar el meu gest i continuï … Continua llegint →

3 comentaris

Algunes coses que m’irriten

Que el paio que seu darrere meu durant la conferència doni copets amb els peus a les potes de la meva cadira. Que, quan moc la cadira cap endavant, el molt idiota no sàpiga interpretar el meu gest i continuï … Continua llegint →

Comentaris tancats a Algunes coses que m’irriten

Passi el que passi, continua pedalant

[@more@] Tweet

1 comentari

Poema 308

Et penetro. I la teva vagina és freda. Com l'acer. Com el teu cor. [@more@] Tweet

Comentaris tancats a Poema 308

Matthew Tree

  "Un lector viatja per l'obra de l'escriptor londinenc per veure si existeix". Revista Vent de Serè (juny de 2004)   [@more@] Una de les coses que més crida l’atenció, quan llegeixes Matthew Tree per primera vegada, és la incontinència … Continua llegint →

1 comentari