I am now
A central part
Of your mind's landscape
(…)
When you sleep
I will creep
Into your thoughts
[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
Quant més m’ignores, més m’hi apropo
Desactiva els comentaris
N.O.H.A.
que vol dir Noise of Human Art
http://www.n-o-h-a.de/Music/Tu%20Cafe-album.mp3
Més info a http://www.n-o-h-a.de
[@more@]
Desactiva els comentaris
N.O.H.A.
que vol dir Noise of Human Art
http://www.n-o-h-a.de/Music/Tu%20Cafe-album.mp3
Més info a http://www.n-o-h-a.de
[@more@]
Desactiva els comentaris
Atles de la memòria
Compro un exemplar de l'Atles de la memòria per fer un regal. Com que pago amb targeta, la llibretera s'adona que el comprador i l'autor del llibre som la mateixa persona. Així és que es crea com un silenci, com una mena de pausa en el temps.
Aleshores em vénen ganes de deixar anar:
- És que si no el compro jo, no el compra ningú.
Però al final no ho faig. Deso el tiquet a la cartera, agafo la bossa i me'n vaig.
[@more@]
Un gest de no res
Un gest de no res i deixaràs de patir.
Així de senzill.
Únicament cal un xic de coratge al principi.
Després respires fondo, t'aferres a algun record
agradable per tal d'aturar
el curs dels pensaments negatius
i ja està.
ATLES DE LA MEMÒRIA
[@more@]
Les regles del joc
ELL diu: som-hi?
ELLA diu: som-hi.
ELLA diu: doncs ara no.
ELLA diu: a veure si m'agafes.
Fins que ELLA decideix que ja n'hi ha prou.
I sobretot, nois, fixeu-vos en el seu somriure dins de l'ascensor. Allà trobareu la resposta de tot plegat.
http://www.veoh.com/videos/v534854z4BdkT7M?searchId=1774154154632042354&rank=0
[@more@]
Desactiva els comentaris
Desenganys
He tingut tants desenganys amb les novel·les que de vegades tinc la temptació de no llegir-ne més. Si ho fes, però, mai no descobriria llibres com ara Ayer no te vi en Babilonia, d'António Lobo Antunes. I això seria imperdonable.
A la pàgina 24, un dels personatges recorda el suïcidi de la seva filla, que es va penjar d'una pomera als 15 anys:
vi las mariposas, centenares de mariposas y no solamente blancas y azules, de varios colores, centenares de alas contra el manzano, no olas, alas, no piedras que me apetecería besar al reencontrarlas, sentirlas en la palma, acercármelas a la mejilla, alas, mientras avanzaba alas, mientras llamaba a mi hija alas, no una cuerda gruesa, aparte que no teníamos cuerdas, teníamos guitas y cintas de paquetes en el cajón de la tintura de yodo, de las tenazas y de las llaves de muebles que ya no teníamos en una cajita de aluminio porque nunca se sabe, la cajita proclamaba Betún Parisiense con un botín reluciente en la tapa, podía seguir horas sin fin describiendo la cajita con el propósito de tardar en decir lo que es inevitable que diga y mi boca se niega, mi cabeza se niega, toda yo me niego
[@more@]
