Quant més m’ignores, més m’hi apropo

I am now
A central part
Of your mind's landscape

(…) 

When you sleep
I will creep
Into your thoughts

 

[@more@]



Comentaris tancats a Quant més m’ignores, més m’hi apropo

N.O.H.A.

que vol dir Noise of Human Art

http://www.n-o-h-a.de/Music/Tu%20Cafe-album.mp3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més info a http://www.n-o-h-a.de

[@more@]



Comentaris tancats a N.O.H.A.

N.O.H.A.

que vol dir Noise of Human Art

http://www.n-o-h-a.de/Music/Tu%20Cafe-album.mp3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més info a http://www.n-o-h-a.de

[@more@]



Comentaris tancats a N.O.H.A.

Atles de la memòria

 
Compro un exemplar de l'Atles de la memòria per fer un regal. Com que pago amb targeta, la llibretera s'adona que el comprador i l'autor del llibre som la mateixa persona. Així és que es crea com un silenci, com una mena de pausa en el temps.
 
Aleshores em vénen ganes de deixar anar:
 
– És que si no el compro jo, no el compra ningú.
 
Però al final no ho faig. Deso el tiquet a la cartera, agafo la bossa i me'n vaig.
 
 

[@more@]

3s comentaris

Un gest de no res

Un gest de no res i deixaràs de patir.

Així de senzill.

Únicament cal un xic de coratge al principi.

Després respires fondo, t'aferres a algun record

agradable per tal d'aturar

el curs dels pensaments negatius

i ja està.

ATLES DE LA MEMÒRIA 

[@more@]

2s comentaris

Avui em ve de gust

tornar a sentir aquesta cançó:

 

[@more@]

Comentaris tancats a Avui em ve de gust

Argila

 

És quan et penso que la llengua se'm torna d'argila.

[@more@]

Comentaris tancats a Argila

Les regles del joc

ELL diu: som-hi?

ELLA diu: som-hi.

ELLA diu: doncs ara no.

ELLA diu: a veure si m'agafes.

Fins que ELLA decideix que ja n'hi ha prou.

SI HI ESTEU D'ACORD, ENDAVANT

I sobretot, nois, fixeu-vos en el seu somriure dins de l'ascensor. Allà trobareu la resposta de tot plegat.

http://www.veoh.com/videos/v534854z4BdkT7M?searchId=1774154154632042354&rank=0

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a Les regles del joc

Quan passi l’estiu

 

[@more@]

Comentaris tancats a Quan passi l’estiu

Desenganys

He tingut tants desenganys amb les novel·les que de vegades tinc la temptació de no llegir-ne més. Si ho fes, però, mai no descobriria llibres com ara Ayer no te vi en Babilonia, d'António Lobo Antunes. I això seria imperdonable.

A la pàgina 24, un dels personatges recorda el suïcidi de la seva filla, que es va penjar d'una pomera als 15 anys:

vi las mariposas, centenares de mariposas y no solamente blancas y azules, de varios colores, centenares de alas contra el manzano, no olas, alas, no piedras que me apetecería besar al reencontrarlas, sentirlas en la palma, acercármelas a la mejilla, alas, mientras avanzaba alas, mientras llamaba a mi hija alas, no una cuerda gruesa, aparte que no teníamos cuerdas, teníamos guitas y cintas de paquetes en el cajón de la tintura de yodo, de las tenazas y de las llaves de muebles que ya no teníamos en una cajita de aluminio porque nunca se sabe, la cajita proclamaba Betún Parisiense con un botín reluciente en la tapa, podía seguir horas sin fin describiendo la cajita con el propósito de tardar en decir lo que es inevitable que diga y mi boca se niega, mi cabeza se niega, toda yo me niego

 

[@more@]

1 comentari